Nois sardos semus sos promotores de sa manifestatzione «Sa Sardigna cun sos pòberos de sa terra. Isfrancados dae sa poberesa, pro unu traballu e una vida dignitosos», torramos a afirmare sos diritos de sas pessones e de sos pòpulos cun sos valores de sa solidariedade e leamos parte a s'identidade de su pòpulu sardu in sas manifestatziones suas: istitutzionales, sotziales, culturales, religiosas e comunitàrias.

La-Maddalena-2009Sa cunditzione de bisonzu de pòpulos medas de su mundu nostru diventat sa negatzione de sos diritos e de sa dignidade de sa pessone. Pro custa resone, nois paris cun àteros, nos impinnamos a decrarare chi sa poberesa no est nen zusta nen legale. Duncas est dovere de totus sas istitutziones su de fàghere sa gherra a sa poberesa e deliberare cun s'impreu de mèdios capatzos de nche dda ispèrdere, rendinde obligadòrias totus sas polìticas de inclusione sotziale.
Oe 27 de cabudanni de su 2008, nos semus atopados totus paris dae totu s'ìsula in s'antigu villàgiu de Zuri, pro decrarare in dae in antis de totus, ricos e pòberos de sa terra, s'impinnu nostru pro pòdere tènnere una sotziedade de zente lìbera e onesta in ue totus potzant detzìdere paris a sos guvernantes, totus siant de acordu cun sos issèperos fatos e sos diritos siant rispetados cun frimesa.
Printzìpios
Nois, sos Sòtzios, sos Sindacaos, sos rapresentantes de sos 40 pòpulos de su mundu chi sunt in Sardigna e totus sas delegatziones chi leant parte a sa manifestatzione, aprovamos custa carta e domandamos a totus sos Istados, a sas Istitutziones e/o Organizatziones natzionales e internatzionales e a sos tzitadinos de respetare custos diritos e de s'impinnare pro chi siant reconnotos e respetados.
  1. Sa Sardigna azudat sos pòberos de sa terra. Sos tzitadinos e sas Istitutziones sardas sunt impinnados onniunu pro sas responsabilidades suas, a promòvere pro totus sos pòpulos sas matessi oportunidades de isvilupu e de distributzione de sa richesa, a nche bogare sas diferèntzias intre sa zente, a reconnòschere e a dare valore a sas diferèntzias ètnicas, istòricas e de sessu.
  2. Sos sardos, cun su tempus, sunt resurtados a tènnere un'identidade issoro, fintzas gràtzias a àteras culturas. Sa Sardigna est aberta a totus sos pòpulos, est contra cale si siat forma de prepotèntzia o ratzismu, s'impinnat a ospitare e amparare totus sos chi rispetant sa leze.
  3. Su pòpulu sardu si podet dare istitutziones pròprias chi permitant su bene istare de sa Sardigna e sa valorizatzione de sa zente, de s'istòria, de s'ambiente, de sa cultura e de su paesazu.
  4. Su bene de totus est s'iscopu de sos diritos de sos tzitadinos, onniunu tenet diritu a tènnere unu traballu e una vida dignitosa, una pintzione chi ddi permitat de bìvere e un'istipèndiu chi bastet pro sos bisonzos de sa pessone.
  5. Sa salude, s'educatzione, s'iscola, sa formatzione, s'abba, sa domo e sa siguresa, pro sas Istitutziones de su pòpulu sardu non sunt servìtzios ebbia ma diritos de sos tzitadinos.
  6. Sa comunidade de sos sardos tenet sos matessi diritos chi sunt reconnotos a sos àteros pòpulos a livellu internatzionale pro su prus pro su chi atenet a sa libertade, a s'isvilupu econòmicu e sotziale, a su traballu, a sa salude e a s'iscola. Sos sardos promovent custos diritos pro mèdiu de sa formatzione de sos tzitadinos, su funtzionamentu de sas istitutziones, su respetu de sa leze e de sos printzìpios de solidariedade e sussidiariedade e, pro cantu atenet sas relatas cun sos àteros, su respetu s'unu cun s'àteru e sa paghe intre sos pòpulos.
  7. Sa Sardigna intendet suo su fadu de su mundu. Amparat su bene istare de totus sas comunidades a manera chi intre sos pòpulos bi siat zustìtzia e pro chi totus si potzant intèndere tzitadinos.
Zuri su 27 de Cabudanni de su 2008